divendres, 8 d’abril de 2011

Estàs bé?


-Algun cop has tingut por?
-Sí! No sé...por a la foscor, a les aranyes, a les bronques del pare per arribar tard a casa, crec que quan era petita tenia por de la veïna...
-No, aquestes pors no. No has sentit mai com el pànic t'estreny lentament per acabar-te no ofegant allargant més la teva agonia?
-Estàs bé?

Just en aquell moment vaig entendre que no m'entenia, la pregunta correcta era "A què tens por?" li hagués explicat perquè algunes nits estaven plenes de llàgrimes.

-Carinyo, estàs bé?
-Sí, sí...Tot bé!
-Segur?

No, no està res bé. Per què no proves a abraçar-me, a dir que m'estimes, a estimar-me. Et trobo a faltar i et tinc cada dia amb mi. No necessito que em cuidis, ni que em protegeixis, estima'm i prou. No vull res més.


-Què l'has vist avui?
-Sí...al parc que hi ha al costat de casa seva.
-I què has fet?
-Quedar-me quieta i mirar-lo.
-Estàs bé?

Acabo de veure el fill que vaig donar en adopció amb quinze anys. He vist com caminava, com jugava a futbol amb els seus amics. Que collons he d'estar bé.

-Com ha anat?
-No ha funcionat...
-No?
-No! No ha funcionat!
-Estàs bé?

Aquest matí he sabut, per les notícies, que el meu marit estava acusat de tres violacions, que el jutjarien. S'ha declarat culpable. Estic confusa, no vull que l'home al que m'estimo estigui a la presó durant tants anys però em fa fàstic pensar en el que...és repugnant. No estic bé.

-Ahir pensava en tu...
-Ahir?
-Sí, mentre tornava.
-I per què?
-Crec que estic enamorat de tu.
-I la teva dona?
-L'estimo, i no és suficient.
-Te n'adones del que estàs dient?
-No he pogut fer-ho, perdona'm
-Fa vuit anys que espero escoltar les paraules que has dit.
-Tenia por, de fet tinc por ara. Tinc por d'arribar massa tard.
-M'agradaria no recordar que t'estimo.


Una de les preguntes més apocalítiques que pot pronunciar l'esser humà. Quan la resposta és "Sí", comença a tremolar. És molt complicat acceptar que has perdut la partida amb el destí que has caigut i t'has d'aixecar, és difícil admetre un problema, el dolor, la por...resulta complicat mostrar-se dèbil.

-Estàs bé?





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada