dissabte, 4 de setembre del 2010

Aquesta sensació de llibertat...

Estar en el cim del turó més alt de la teva ciutat, veient com els carrers s'adormen amb la poca llum de la lluna i sentir l'aire fred de mitjanit acariciant la teva cara, despentinant els teus cabells, donant vida a la teva roba...sentir-te l'amo del món, del teu món. Descobrint la meravellosa sensació de llibertat que transmet la puresa d'aquell olor a herba humida, sentir-te viu.

Hi ha vegades a la vida que et sents mort, neutre, veus la vida passar mentre tu intentes sobreviure a ella i t'oblides que arribarà el dia en que la vida deixi de passar, s'aturi i no puguis tornar enrere, i llavors serà massa tard. Per sort, sempre hi ha algú que et fa veure que la felicitat només arriba si t'hi esforces a conseguir-la. Que no calen mil desitjos fets realitat, ni somnis, ni prínceps, ni contes de fades...només cal somriure i deixar-te endur, només cal voler ser feliç.

És llavors quan entens la simplicitat de les paraules "ser feliç" que sents com t'alliberes de les teves pors, dels patiments, dels agobios innecessaris, del odis, dels rencors...quan només quedeu tu i la teva vida. Us mireu cara a cara i el diàleg és molt simple:

VIDA: Necessito que m'aprofitis!
TU: No et preocupis...ja ho estic fent.

És impressionant sentir aquesta sensació de llibertat...

ARE YOU GONNA BE MY WAY-LENNY KRAVITZ