-M'he de sentir afortunada suposo. Marxo, vale?
-Estàs bé?
-Ja ens veurem.
-Ei Joana! Hola! Com va tot?
-Bé. I a tu? Ara treballes, oi?
-Sí, bueno més o menys. Marxo a Noruega a viure.Tu estàs bé?
-A Noruega...
-Sí! I tu què fas ara?
-Ara marxo que faig tard. Potser tornem a coincidir abans que te'n vagis i sinó que tinguis molta sort per allà dalt.
-Podríem quedar si vols, et truco vale?
-Adéu Gaia.
-Carinyo?
-Joana! A la cuina, vine!
-Fa molt bona olor, què estàs fent?
-Lluç amb la salsa aquella que t'agrada tant. Mira, tasta a veure que tal està de sal.
-Perfecte. Com sempre!
-Fantàstic. Em fas un favor? Pares la taula així mentrestant preparo les postres i poso el lluç als plats.
-Sí, clar. Què trigaràs gaire?
-Ja està! Ja vinc.
-Quina bona pinta, cuines massa bé.
-Ets la meva dona i no gaire objectiva per cert! I què com ha anat la feina avui?
-Molt bé.. I tu ja ho tens tot preparat per anar-te'n a Noruega?
-Sí, ja tinc les bosses fetes. Ja està tot llest. Et trobaré molt a faltar, ho saps oi?
-Sí! Jo també amor.
-Però no et preocupis que només seran dues setmanes al mes. Tornaré a ser per aquí molt aviat.
-I en Jaume? Ja ha marxat a Noruega?
-Sí, ahir.
-Ja el trobes faltar oi?
-Gens ni mica, pare.
-Què?
-Fa temps que no m'estimo en Jaume però sóc massa covarda per dir-li.
-Però filla...Hi ha un altre?
-Papa, en Jaume ha marxat a Noruega per poder tirar-se la dona que estimo.
