-L'altre dia vaig conéixer una noia. Preciosa. Realment Impressionant.
-Que bé, no?
-Sí. A més sabia moltes coses, parlava amb propietat, havia viatjat arreu del món, coneixia un munt de gent famosa...semblava molt experimentada, era interessant.
-Que bé, no?
-Suposo. Però la forma en que deia les coses...no sé, no m'acabava de convéncer.
-Que bé, no?
-Era com si tot el que deia fos una mentida. Saps?
-Que bé, no?
-Com si la seva vida no fos prou interessant...
-Que bé, no?
-Tot massa perfecte.
-Que bé, no?
-Tinc la sensació que la seva vida és tant senzilla, que està tant descontenta amb el que té, que s'inventa històries. La seva realitat, és la ficció, crec.
-Que bé, no?
-Escoltar-me no entra dintre dels teus plans, oi?
-Que bé, no?
-Ets imbécil.
-Que bé, no?
