dimecres, 20 d’abril del 2011

El pare modern

He intentat entendre què em passa, però no ho aconsegueixo. Per això he vingut. Saps d'aquelles coses que penses que mai et passaran a tu, saps que les persones es moren però no n'ets conscient fins que algú proper està ficat dins la capsa de fusta, o quan veus que els teus amics o coneguts es divorcien i tu penses "a mi mai em passarà" o fins i tot quan creus que la teva parella t'estima fins que te n'adones que s'està follant a un altre. Saps el que vull dir? Doncs el mateix m'està passant ara, jo abans creia que aquestes coses només passaven a les pelis, però no. A vegades quedo amb el nòvio de la meva filla, bueno a vegades el convido a casa, no, a vegades ve a casa i follem, en realitat cada dia ve a casa i follem, potser fins i tot estic enamorat d'ell. Sí, jo crec que és això.

He arribat a pensar fins i tot en enviar a la meva filla a una escola internat d'aquestes molt elitistes, súper privades, saps? Una d'aquestes on van amb faldilletes i camisa. Són cares però sap què? m'ho puc permetre fa molts anys que sóc un tio bastant solvent, amb molts quartos i una empresa pròpia. De fet si la meva dona encara està casada amb mi és perquè jo li dono tots els capricis que necessita per ser feliç. Ara no es pensi que no me l'estimo, clar que li tinc carinyo, joder... tot i que realment si no m'hagués casat amb ella ara no tindria a la meva filla destorbant per aqui, clar que potser si no hagués nascut tampoc hauria conegut al seu nòvio i jo ara no me'l podria tirar o potser...En definitiva, bueno, ara no sé per on anava, és igual.

A mi el que em passa és que vull fotre un clau amb aquest tio a totes hores i no puc suportar que vingui a sopar i dormi amb la meva filla i escoltar-los per la nit gemegant. Perquè nosaltres som uns pares molt moderns sap? Collons mira si som moderns que em tiro al nòvio de la meva filla! Perdoni, perdoni era un acudit fàcil. En fi, que jo no suporto sentir com follen. Miri si un cop va venir a sopar, el noi clar, i li ficava mà per sota la taula i notava com s'excitava i m'excitava a mi però no podíem passar d'allà i jo no puc viure així. No sé què fer. A vostè li ha passat algun cop?


-Jo es que no tinc filles

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada