divendres, 22 d’abril de 2011

Sant Jordi


Vivien en un pis petit de Ciutat Vella, d'aquells amb les finestres de fusta i un espiell de formes abstractes. Amb prou feines hi havia deu passes del "menjador" a la cuina, tenien un lavabo petit i petit és un eufemisme. Però entre aquelles parets hi havia certa màgia, no és alguna cosa que us pugui explicar ni definir espero que em pogueu entendre quan us dic que el pis petit de Ciutat Vella tenia encant.

Al llit encara, començaven a despertar. La llum del dia travessava les cortines i acaronava les seves cares. Es desfeien en abraçades i petons a primera hora del matí. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles [...] Ens desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. (Els Amants, V.A.E).

Arriba a la feina amb un somriure que marxa fugaç quan se n'adona de la quantitat de papers i informes que ha de redactar i omplir. Les hores llargues i mandroses no acompanyen en rapidesa al seu somriure, però tampoc donen la mà als informes que avancen en segon posició amb una lentitud desesperant. L'entreteixit del temps no mostra cap fisura, flueix sempre, ineluctable. (El Temps M.M i P) Augura una interminable, depriment i gris tarda.

Més enllà, en el districte 3 de la Ciutat Comtal, un home d'uns trenta anys passeja pels carrers de Sants buscant aquell regal perfecte, el detall precís que necessita per fer entendre que estima. No volta de botiga en botiga amb l'esperança de comprar un perfum car o una joia de gran valor. Busca alguna cosa sensible, imperfecte i perible. No vol que el valor de l'objecte es trobi en el seu preu, no desitja comprar l'amor, la gratitud o la felicitat. Diners tornen los malalts sans, moros, jueus e crestians leixant a Déu e tots los sants diners adoren (Elogi dels Diners A.T)

Espera pacientment davant l'entrada de l'empresa, veu sortir a l'explotat estudiant en pràctiques, a la secretària del cap del departament de màrqueting, al cap del departament de màrqueting amb les sabates descordades, sense corbata i despentinat. Deixa volar la seva imaginació. Fins i tot ja han sortit el conserge i la senyora de la neteja. No entén que ha passat, fa gairebé una hora que hauria d'haver sortit per aquella porta.

Arriba al segon pis, s'obren les portes de l'ascensor i en el mirall es reflexa la imatge d'una dona cansada de treballar, trista i esgotada que necessita ser alliberada abans de ser engolida per la feina. En Jordi l'envolta amb els seus braços i fent girar la cadira deixa enrere els informes. Abans de besar-la li regala una rosa i sembla que aconsegueix que la seva princesa entengui que l'estima. No sé ab quin mitjà ni art de paraules vos puga manifestar quanta és l'amor que us porte, e quant d'hora en hora aumenta en mi, car certament no és en ma potència la menor part d'aquella recitar-vos pogués (Tirant Lo Blanc J.M)

En el petit pis de Ciutat Vella aquella nit fan l'amor, nus es troben abraçats sobre l'ampit de la finestra, estimant-se en aquell racó de la màgica Barcelona, que s'adorm deixant enrere aquell 23 d'abril, tancant els ulls a la Diada de Sant Jordi. Que junts hem caminat, en la joia junts, en la pena junts, i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc. Per tot això i coses que t'amago em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo. (Amor Particular, LL.LL-enllaç-)

El 23 d'abril sap a petons, a abraçades i a amor. Olora a roses i es pinta amb cinc franges grogues i quatre de vermelles. Es respira cultura, paraules i històries per explicar. La Diada de Sant Jordi és un llibre, les Rambles plenes de gom a gom, un poema o una delicada rosa. Sant Jordi és amor, lletres i perquè no, Catalunya. Poder entendre la nostra cultura en català. On ets Espanya?-No et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua-que et parla entre perills? Has desaprès d'entendre an els teus fills? Adéu, Espanya! (Oda a Espanya. J.M).

El 23 d'abril es defineix entre l'amor i les lletres.

Feliç Diada de Sant Jordi


Obres:

Els Amants. Vicent Andrés Estellés
El Temps. Miquel Martí i Pol
Elogi del Diners. Anselm Turmeda
Tirant Lo Blanc. Joanot Martorell
Amor Particular. LLuís Llach
Oda a Espanya. Joan Maragall.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada