dimecres, 13 d’abril de 2011

Caiguda lliure


Pell canyella, cames quilomètriques, morena... no debia tenir més de 25 anys. Vaig aprofitar que jugava amb el gos per anar a buscar reserves d'alcohol, només tenia cerveses. No era vodka, però serviria. No entenia perquè aquella deessa havia decidit acabar la nit amb un desconegut tant patètic com jo, un tio de 33 anys, solter, que es passa deu hores diàries a la feina i que quan arriba a casa encara continua treballant. Portava tant de temps sense...i ara...amb ella...m'excitava només de pensar en despullar-la!

-Déu meu...
-M'avorria, com que has trigat tant i he pensat que era millor saltar-nos les formalitats
-Les formalitats, sí, no em sembla malament, vull dir, que està bé, no no està bé, vull dir que sí...estàs despullada, oi?
-Deixa de fer l'imbècil que ja hem perdut massa temps!

Vam follar al sofà, sobre la taula, damunt la catifa...van caure les fotos, els papers, el llum, els discos; L'Elvis, en Lennon, el Sinatra, Genesis of Genesis, The Crime of the Century...

-Vols parar! No veus que estic enfeinat?
-Què dius?
-Res, res...segueix gemegant!
-Quan tu ets amb elles no et molesto, em quedo assegut en el banc, llegint el diari, esperant que acabis...hauries de tornar-me el favor.
-M'estàs posant nerviosa, vols anar per feina!!!
-Ho sento, és que...Ho veus? Ara s'emprenya! Marxa i demà et porto al parc aquell tan gran on hi ha la gosseta negra, que et penses que no me n'havia adonat de com la mires! Va, vés tirant, necessito aquests polvos, sisplau...


Estava mort, massa desentrenat i ella era un font inesgotable. Mai es cansava a sobre, sota, de costat, asseguda...no tenia pietat amb mi. Faltava una hora per llevar-me i tot just acabava la feina.

-Bon dia!
-Quina hora és?
-Les 9!
-Collons les 9?! Merda!
-Què et passa?
-Queda't i esmorza si vols jo he de marxar, ja hauria de ser a la feina.
-No, tranquil...si avui no tinc classes al matí. A més he quedat amb el meu pare.
-Perdona per no estar per tu, però és que arribo massa tard. I com és que no tens classe?
-És que han marxat d'excursió i jo no hi podia anar.
-D'excursió? no sabia que es feien sortides a la universitat.
-Universitat? Però que dius...si estic a quart d'ESO.
-Què?! Quants anys tens?
-Quinze, bueno d'aqui cinc mesos setze!
-No pot ser...
-Escolta que ahir a la nit no t'importava gaire quina edat tenia!
-Per què no la sabia!!!
-No ho vas preguntar!!
-Anava molt borratxo...I ara què?
-I ara què?¿ Ara res, jo marxo amb el meu pare i tu a treballar. Només ha estat un polvo...Bueno uns quants. Però res més tio!
-Tio?¿ Ostres tu...Està bé fem com si no hagués passat res. Tu i jo no hem follat!
-Mira que arribes a ser pesat, com vulguis, si així deixes de posar-te histèric, per mi perfecte. Però em portes amb cotxe fins la oficina de mon pare, vale?
-Sí, sí clar...digues on és.
-Al carrer Margarida Xirgu, saps aquells blocs blaus que semblen una presó, doncs allà!
-Blocs blaus que semblen una presó...com es diu el teu pare?
-Sempre que et folles a una tia, li fas tantes preguntes? Es diu Lluc Bertran.
-Collons! Merda! Òstia!
-Què comptes quantes paraulotes pots dir en un minut?
-Vols deixar el sarcasme, sisplau!
-Tranquil...et donarà un infart un dia d'aquests!
-El teu pare és el meu cap!
-Ara entenc perquè estàs tant amargat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada