Bona nit, encantada i encantats acabem amb les formalitats!
Sóc aquí per explicar-vos una d'aquestes paranoies que ens passen pel cap a aquelles persones que quan anem pel carrer ens abstraiem per fixar-nos en aquelles petites coses, insignificants, prescindibles, mínimes, detalls absurds, l'encanteri, la màgia de les quotidianitats.
Asseguda en l'andana, suportant la interminable espera del tren que arriba amb retard, observo a una parella, que obligats per la manca de seients, s'esperen drets. L'ésser de cromosomes XY en un dolç intent d'amenitzar aquells llargs trenta minuts anunciats per megafonia, es converteix en el narrador d'un cicle nefast d'històries d'humor edificades sobre uns fonaments d'acudits predictibles. L'ésser de cromosomes XX intenta demostrar els seu agraïment amb un somriure, però no ho aconsegueix, perquè no es pot pagar amb somriures de baix consum la generositat.
Mai us heu fixat en els diferents tipus de somriures? Hi ha un per cada situació, tenim aquell que desitgem que desaparegui perquè ens fa sentir idiotes, imbècils...però que quan ja no hi és donaríem el que fos perquè tornés a ser-hi és aquell que es dibuixa quan estem enamorats o el que apareix quan sona una cançó impregnada de bons records. La majoria de somriures ens aporten d'una manera o d'una altra bones sensacions, excepte els somriures de baix consum. Són extremadament perillosos i sovint són el presagi d'un terrible esdeveniment, es caracteritzen per l'absència de lluentor en els ulls, per la fugacitat o la mínima expressivitat.
Malgrat la tendresa que li era oferida, l'ésser de cromosomes XX tenia tots els símptomes. En el seu somriure es podia percebre el menyspreu, l'egoisme, la incapacitat d'apreciar els detalls...una nena consentida era el que a mi em semblava.
Un somriure no us farà pobres i farà ric a qui el rep, feu-vos un favor no utilitzeu els somriures de baix consum.
bona observació! el títol està molt ben aconseguit!
ResponElimina