dimecres, 9 de febrer de 2011

La malaltia del menyspreu

Coneixes algú que acaba sent important en la teva vida, l'expliques sensacions, sentiments, profunditats, despulles la teva ànima i passat un temps te n'adones que no és com et pensaves. La superficialitat, l'egocentrisme, la irresponsabilitat, la immaduresa...fa por, oi?

Què has de fer? Deixar que aquesta persona baixi en la pròxima estació, deixar-la en el tren esperant que torni a ser la persona que desitges que sigui...donar i no rebre res a canvi és una situació molt complicada sobretot per qui entrega. Però encara pot ser pitjor si l'única persona a qui li explicaries, l'única persona que seria capaç de fer-te veure amb claredat la situació, és a l'altra punta del món. Què et queda? Plorar? Compassió? Victimisme? En aquest cas ignorància i lletres.

"Soy el capitán y le ordeno que abandone usted mi barco!"



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada