dilluns, 7 de març de 2011

Com una camisa i una americana fan l'amor...

Sense haver trucat dos cops, els raigs de sol es colaven per les escletxes de la finestra de fusta fins arribar al llit, on acaronaven les cames nues de la dona de la camisa blanca. En sentir l'escalfor del sol va començar a rodolar pel llit, embolicant-se amb els llençols, despentinada i amb els primers botons de la camisa descordats.

-Lleva't dormilega!
-No, sisplau, no vull...una estoneta més, vale?
-No vale, que faràs tard. Mira que t'he portat...
-L'esmorzar al llit! T'estimo.
-Ets una interessada carinyo...
-Sexe a canvi de menjar? Tracte fet?
-Fet!
-Seràs imbècil...

Es posa l'americana negra i es dirigeix cap a la porta. En ficar la clau al pany, de sobte es veu assaltat per la seva dona, qui no dubta en llençar-se als seus braços abans que marxi. Ell riu i la besa mentre l'estreny amb els seus braços. Acompanyat d'un somriure l'home de l'americana negra marxa mentre la dona de la camisa blanca es recolza sobre la porta, inquieta, expectant. Truquen al timbre.

-T'estava esperant...
-Ho sé.

Es besen apassionadament en el rebedor, un dit li descorda totalment la camisa blanca. Arriben a la cuina. L'estira sobre la taula. Ella s'incorpora i li besa el coll, mentre ell es desfà amb aquesta dolça morfina que són els seus petons. El despulla i acaricia la seva esquena, es fa envoltar pels seus braços i tocar per les seves masculines mans. Fan l'amor allà mateix, entre la vaixella, el menjar i els coberts.

-Farem tard avui.
-Sí, afanyem-nos.

L'home de l'americana negra es vesteix, un dolç petó de comiat i a treballar. Però ella guarda entre els seus dits un secret, amb un somriure massa incitant obre la seva mà i li deixa veure els
calçotets.

-Em sembla que t'oblides d'alguna cosa...
-Maleïdes presses!

Recullen la fruita que han escampat pel terra, ella agafa les claus, una última revisió en el mirall, es calça i obre la porta. Ell s'acosta a la porta mentre a peu coix acaba de posar-se la sabata.

-Et deixes el jersei!
-Òstia és veritat, sort que m'ho has dit! És nou, l'estreno avui.
-Doncs et queda molt bé.
-No siguis mentidera no t'ha donat temps en veure com em queda posat.
-Va deixa de jugar que farem tard a classe.
-Com disposi professora.
-Li recordo alumne que la professora pot baixar-li la nota per arribar tard.

Es guarda els calçotets a la butxaca, no té temps a perdre. Ha de creuar el passadís per arribar al seu despatx i en breus allà hi serà el seu cap.

-A quina hora plegues avui?
-D'hora, però avui no em puc quedar.
-Ens veiem demà doncs.
-Sí...demà podries portar aquelles calces de puntetes.
-Aquelles te l'has de guanyar senyor director general.
-Dolenta...

L'home de l'americana negra i la dona de la camisa blanca es fonen en una tendra abraçada sobre el sofà de vellut vermell.

Muses:
Love me two time- The Doors
The house of the rising sun- The Animals
Save Me- Embrace

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada