dilluns, 21 de març de 2011

Estranys coneguts



S'obre la porta de l'habitació, veig la seva mà. Camina amb fermesa. Sempre ha estat més valenta que jo, mai feia un pas endarrere i a vegades, fins i tot, havia d'arrossegar-me.
Està preciosa, com sempre. Podria reconéixer el seu somriure a qualsevol indret del món. Els seus ulls encara no s'han apagat, veig en ells com la funció continua, com el teló encara està pujat, la il·lusió roman desperta. Seu en el balancí de fusta i em somriu.

-Estàs molt guapo, aquesta camisa et queda molt bé. És molt elegant. Veig que encara portes les pulseres. Sé que no et van agradar però les has portades fins ara. M'he trobat a la teva filla en el passadís s'assembla molt a tu i tens un nét fantàstic, semblen feliços tots dos.

Podia notar com la seva veu es crispava, com les paraules que sortien de la seva boca cada cop eren més fràgils. Les seves mans tremolaven. Recordo amb exactitud les paraules que va dir a continuació mentre plorava d'impotència. Recordo com patia en veure sortir les llàgrimes dels seus ulls, com necessitava abraçar-la...

-M'encantaria que poguessis saber qui sóc, que ni tan sols per un moment aparegués en el teu record. Que recordessis que t'estimo.

Aquell va ser el millor regal que vaig rebre en molt de temps. I amb ell vaig tornar a marxar. Odiava aquelles maleïdes transicions. És insoportable viure en la foscor del món de l'absoluta ignorància, sentir que no saps sentir, saber que no saps qui ets, no entendre perquè una estranya que és la teva filla et visita cada dia i t'ensenya les fotos d'un homenet que tot i desconéixer et fan sentir que l'hauries d'estimar.

Una abraçada i una carícia van ser la seva carta de comiat. Ningú, en tot aquell temps que havia passat entre aquelles parets, m'havia tractat així. No entenia el perquè, però em sentia molt segur quan ella estava a prop, em sentia a casa i necessitava que ho sapigués.

-Sé que t'estimo però ara mateix no ho recordo.


"No hi ha res tant important que no poguem oblidar" A.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada