dissabte, 26 de juny del 2010

Detalls

El dibuix d'una nena de sis anys com a agraïment per les tardes passades amb ella acompanyades de sumes, restes, paraules dictades... un dibuix on tu apareixes més gran que la resta del paisatge, on el teu nom i el d'ella es troben escrits junts. El somriure que apareix a la seva careta quan els teus ulls s'omplen d'il·lusió al adonar-te que ha dedicat el seu temps a pensar en tu i que per tant no ets només una espècie de mestre de reforç.

Les paraules que una amiga t'escriu de matinada tot i haver abandonat la conversa i que descobreixes al dia següent veient que les rareses que us separen no són prou distància entre vosaltres.

Les lletres de cançons que recorden a temps passats escrites per a tu en el teu mur, esperant per ser llegides, paraules que et fan somriure invouluntàriament.

Els e-mails rebuts d'antics professors que mostren l'orgull que senten per haver estat la seva alumna i la il·lusió que transmeten les seves paraules que se n'adonen que encara els tens presents a la teva vida.

Un missatge inesperat agraint, sense haver de fer-ho, la teva ajuda fent-te sentir útil i important.

Obrir la capsa dels records, on guardes aquests detalls materialitzats, mirar-los una i altra vegada i adonar-te que has estat i ets feliç perquè hi ha persones que dediquen el seu temps a pensar en tu i a fer-t'ho saber.

Són els detalls el que et fan saber el que tens i valorar-los és el secret de la felicitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada