divendres, 25 de juny de 2010

Estúpids cinismes humans

-Demà farà vuit mesos que estem junts!

-A si? Felicitats!! Us heu d'estimar moltíssim tant de temps junts! I tu Tura, quant portes amb el teu nòvio?

-No ho sé.

-Com pot ser? és ell el que s'enrecorda, no? Tu ets més despitada.

-Tampoc. Simplement no posem números a l'amor o es que estimes més algú per portar més temps amb ell?
Simplement vivim el dia a dia, sabem que ens tenim l'un a l'altre sense límits establerts.

-Però així no podeu celebrar els aniversaris, ni us podeu fer regals!

-No ens fa falta, el millor regal és aquell que es fa quan es vol sense dates imposades o celebracions absurdes.

-Doncs a mi em sembla molt trist, tothom compta els mesos que porta amb la seva parella, és lo normal.

"Lo normal", "Tothom" absurdes normes socials!! Qui les va inventar? Perquè hem de fer tots el mateix? Només hi ha un opció correcta? no ho crec pas.
Mesurar el temps que portes estimant a algú em sembla cínic, amb estimar ja en tens prou no tens temps de res més.
Qui ha decidit que la millor manera de viure és hipotecar-se, casar-se, tenir fills, envellir i morir. Per què això és lo considerat normal?
Quina és la diferència entre un boig i una persona amb enteniment? que la primera no actua amb normalitat? Qui som els humans per establir els límits entre aquests dos conceptes? No som ningú.

Vivim envoltats d'absurdes convencions socials, d'estúpids cinismes humans on la majoria es refugia per no haver de pensar i així només fer el que han dit que s'ha de fer. Saps que les teves accions seran aprobades per "tothom". És més fàcil.
No cal que ningú et doni el vist-i-plau, fes el que creguis que s'ha de fer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada