diumenge, 9 d’octubre de 2011

Pecat

Arribava tard, mig ofegada i amb el mocador vermell a les mans. En silenci, procurava arribar a la segona filera per seure al costat del passadís. Creuava les cames i col·locava els seus braços a sobre, abans però amb la mà dreta, posava rere la orella el seu cabell. Era preciosa, una bellesa natural, no li calien maquillatges ni pentinats moderns de colors futuristes.

Aquella tarda entre aquelles quatre parets la calor era insuportable, em queien gotes de suor del front i sentia com la roba es cenyia al meu cos convertint-se en una segona pell. Ella havia arribat molt acalorada i no va dubtar en seguir els seus instints descordant-se els primers botons de la camisa. Des de la meva posició podia veure el perfil del pit dret, mig amagat pel sostenidor. Amb les seves femenines mans va arreplegar el cabell per col·locar-lo en una sola espatlla deixant al descobert la meitat del seu coll, imaginava com seria el tacte de la seva pell en els meus llavis quan viatgés des de la seva clavícula fins a sota  la mandíbula. Desitjava acaronar les seves cames i passar els meus dits entre els seus cabells. Anhelava besar-la i em mancava la seva veu, sense haver-la escoltat mai. Embogia quan no hi era, imaginant-la nua davant d'un altre home.

-Sóc un home malalt
-No et castiguis fill, tots tenim moments de feblesa.
-No pare, no m'entén.
-T'entenc i no vull sentir res més. Has respectat el teu vot de castedat i per això seràs perdonat.
-Amb tots els respectes no necessito el seu perdó. Sóc un covard que prefereix emmudir els seus sentiments per tal de no enfrontar-se a sí mateix.
-Només has de passar comptes amb Déu.

Avui a les 17h es celebrarà la missa per la mort del nostre ben estimat germà i mossèn, Jacint Sarés.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada