-On està?
-A la segona habitació, a l'esquerra!
-Vale, qui hi ha?
-El seu pare amb la puta que té per nòvia i sa mare retocant-se, en realitat restaurant-se!
-Quina mandra anar-hi...em sembla que deixaré un post-it amb el condol i ja està.
-Jo hauré d'entrar...perquè sinó no podré agafar pastissets de maduixa!
-Són bons, molt bons.
-Disculpi, aquí no es pot fumar.
-Perdoni però jo fumo on em dona la gana, i aquest és el velatori del meu fill. El paga vostè? No, oi? Doncs calli senyoreta esirada.
-Sempre fas lo mateix, per què no deixes de muntar aquestes escenes? Per això vaig separar-me de tu!
-A si? Jo pensava que era perquè t'agradava follar-te a una de diferent cada dia! Tranquil·la tia que tu li deus fer molt bé perquè et porta a veure al seu fill mort fins i tot!
Transportaven dos nois la caixa marró, sense cap tipus de delicadesa la deixen caure. Es pot sentir com el mort rebota rere les fustes.
-Ostres si que triguen, jo m'he deixat el dinar al foc!
-Tens raó, collons que només s'ha de ficar una caixa en un forat!
-Per mi com si no l'enterren, només he vingut per compromís.
-Quin compromís?
-Mira és el meu fillol, són d'aquelles coses que es fan a la vida sense pensar. El bategen i et fa gràcia. Vaig penedir-me el dia de la seva primera mona. Quins collons li havia de comprar una figureta de xocolata. Au vinga, va!
-I sabeu per què ha mort?
-Ni idea, diuen que es va suicidar!
-Segur que ho va fer perquè li agradaven els nois, a son pare no li agraden aquesta mena de gent. Diu que són uns pervertits.
-No sé no en tenia pinta...Jo crec que és perquè no podia viure amb sa mare, deu ser insoportable.
Enmig d'una suor freda es desperta a mitja nit, encara no reconeix on es troba, no distingeix la realitat dels somnis, s'està adaptant a la foscor. Les seves pulsacions disminueixen, es tranquilitza. Fixa la mirada en un racó de l'habitació i diu:
Era un somni, merda!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada