dimecres, 1 de juny de 2011

El noi que desitjava viure en una caixa de fusta


Baixa de les andanes i seu en una de les vies. L'aigua de la pluja mulla els seus cabells, els deixa xops, la seva samarreta s'ha enfosquit. Sento el soroll del tren quan acaricia violentament les vies.Tanca els ulls.

-On està?
-A la segona habitació, a l'esquerra!
-Vale, qui hi ha?
-El seu pare amb la puta que té per nòvia i sa mare retocant-se, en realitat restaurant-se!
-Quina mandra anar-hi...em sembla que deixaré un post-it amb el condol i ja està.
-Jo hauré d'entrar...perquè sinó no podré agafar pastissets de maduixa!
-Són bons, molt bons.


-Disculpi, aquí no es pot fumar.
-Perdoni però jo fumo on em dona la gana, i aquest és el velatori del meu fill. El paga vostè? No, oi? Doncs calli senyoreta esirada.
-Sempre fas lo mateix, per què no deixes de muntar aquestes escenes? Per això vaig separar-me de tu!
-A si? Jo pensava que era perquè t'agradava follar-te a una de diferent cada dia! Tranquil·la tia que tu li deus fer molt bé perquè et porta a veure al seu fill mort fins i tot!


Transportaven dos nois la caixa marró, sense cap tipus de delicadesa la deixen caure. Es pot sentir com el mort rebota rere les fustes.

-Ostres si que triguen, jo m'he deixat el dinar al foc!
-Tens raó, collons que només s'ha de ficar una caixa en un forat!
-Per mi com si no l'enterren, només he vingut per compromís.
-Quin compromís?
-Mira és el meu fillol, són d'aquelles coses que es fan a la vida sense pensar. El bategen i et fa gràcia. Vaig penedir-me el dia de la seva primera mona. Quins collons li havia de comprar una figureta de xocolata. Au vinga, va!
-I sabeu per què ha mort?
-Ni idea, diuen que es va suicidar!
-Segur que ho va fer perquè li agradaven els nois, a son pare no li agraden aquesta mena de gent. Diu que són uns pervertits.
-No sé no en tenia pinta...Jo crec que és perquè no podia viure amb sa mare, deu ser insoportable.


Enmig d'una suor freda es desperta a mitja nit, encara no reconeix on es troba, no distingeix la realitat dels somnis, s'està adaptant a la foscor. Les seves pulsacions disminueixen, es tranquilitza. Fixa la mirada en un racó de l'habitació i diu:

Era un somni, merda!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada