Sense saber com, la distància ha desaparegut. Tinc la teva mà en els meus cabells, m'acaricies. Els meus dits es llisquen per les teves celles, intento memoritzar amb les mans les teves faccions, el teu nas, els teus llavis...em mossegues el dit, m'aturo en el teu coll. Em passes la mà per l'esquena i amb els dits comences a fer dibuixos, no els entenc, no t'entenc però no vull que t'allunyis.
La meva mà travessa el teu pit, rius i sé que t'estic fent pessigolles així que deixo d'acariciar-te però abans que la mà s'escapi, l'atrapes i la tornes a posar on estava. Et sento molt a prop, sé que estàs a menys d'un centímetre del meu cos però m'encantaria que encara fos menys. No sé com t'ho has fet, m'has llegit la ment? No ho sé...però ja sóc on volia estar, la teva barbeta és el meu sostre, el teu pit la paret i els teus braços la porta tancada que no desitjo obrir, no em deixis anar.
Comences a inclinar el meu cos i el deixes caure amb tendresa, molt suaument sobre el sofà. Els teus llavis entren en contacte amb la meva pell, enceten el seu camí a la mandíbula, baixen pel coll i arriben al bòsfor de Almasy, aquell buit que hi ha entre les clavícules i s'enfonsen en ell. Puc sentir com la meva respiració s'accelera, com les meves terminacions nervioses em fan tremolar.
Els meus dits ballen sobre la teva pell, les paraules que et dic a cau d'orella et fan estremir, entrellaces els teus dits amb els meus, has fet desaparèixer les fronteres dels nostres cossos. Em beses, en els teus petons trobo el desig que sents per mi, m'encanta, m'encantes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada